29ª Mostra de Vins i Caves de Cataluña

Veure també: 28ª Mostra de Vins i Caves de Cataluña

Una Mercè ben complerta, la d'enguany. Començo dinant al restaurant "La Cúpula", també anomenat "Los siete Hispano Suiza", un local magnífic en tots els sentits: estètica, lluminositat, amplitud, servei i cuina. Totalment irresistible si li afegim l'atractiu menú de 20€ (1er, 2ón, postres, aigua, copa de vi i IVA inclòs) que han muntat per dinar o sopar (això últim ja no és tant fàcil de trobar) i que en plena època de crisi aconsegueix resultats dia rere dia per a un dels locals més agradables de la ciutat.


Pel vespre, un abarrotat metro em porta fins al plat fort del dia: la 29 Fira de Vins i Caves de Catalunya, l'imprescindible show que munta l'INCAVI cada Mercè al Moll de la Fusta i que ens permet mantenir el contacte amb els nostres productors, conèixer i degustar les seves novetats i, per primer cop enguany, comprar-les al espai "Celler de la Mostra". Aquí teniu unes notes sobre el que més m'ha cridat l'atenció:

Celler El Masroig (Montsant): com el seu nom indica, es caracteritzen pel color de la terra dels seus vinyars, així com pel raïm amb que treballen: la Samsó (carinyena), un varietal minoritari al seu voltant davant la més estesa Garnatxa.
Sense ser-ne conscients, aquests dos fets aplegats els ha representat un avantatge històric sobre els seus competidors, ja que el terra vermell reflecteix un cert espectre del llum solar que afavoreix que pell i polpa del raïm madurin alhora. Desconegut fins no fa massa, aquest fet el reprodueixen ara de manera artificial en altres vinyars, estenent catifes vermelles per sobre del terra.

Amb aquest raïm, el mateix emprat en el reconegut Les Sorts, elaboren ara el "Solà Fred" que presenten avui. Un vi que tot i ser jove pot aguantar ben bé algun anyet en ampolla i que va experimentar el seu llançament en vendes arrel dels 90 punts Robert Parker que va rebre fa parell d'anys, la qual cosa els ha ajudat tremendament en la exportació, amb la paradoxa de vendre'l millor fora que a nivell nacional, on es podem trobar-lo en un raonable marge econòmic del voltant dels 5€.

Mas Rodó (Panadès): els vaig conèixer no fa massa en el BCN Degusta, en la seva "presentació en societat". M'hi llenço a provar el blanc Montonega, una varietat del Parellada del qual tinc bon record i que, com ells mateixos expliquen, és única en el món. Comprovo que no em vaig equivocar: aromàtic i equilibrat, és lleugerament untuós en boca i elegant al post-gust. Em parlen de l’estrès hídric al qual sotmeten els seus ceps i m'ho mostren en un no massa habitual monovarietal de Merlot que, de tant terroir, em recorda molt al Pinot Noir.

Encuriosit, els demano com es pot començar un celler de zero avui dia, més especialment traient al mercat raïms desconeguts i em parlen d'un concepte similar al dels "Pagos", destacant l'autenticitat i personalitat dels vins que produeixen, les tècniques ecològiques amb que el conreen o de lo acuradament que reflecteix el seu terreny. Aquesta estimació pel seu producte l'allarguen un cop venut dins unes ampolles amb un 93% d'absorció lumínica, que evita la seva degradació a botigues o restaurants.

Celler Mariol (Terra Alta): No expliquem res de nou quant diem que són els projectes consolidats els qui millor poden fer experimentació. Celler Mariol, un clàssic de la Terra Alta amb dos espais de degustació a Barcelona, destaca avui la seva innovadora proposta Jo!, el primer Verdejo fet a Catalunya que, a banda de la seva exclusivitat, acompanyen d'una contemporània campanya de marketing a dues bandes: la estètica, presentant l'ampolla amb una etiqueta verda sense cap lletra, totalment buida (cal girar-la i mirar la informació a través del líquid) i la comunicativa, associant el vi al seu particular concepte de Jommelier, tal com anomenen a aquells que gaudeixen del vi sense esnobisme.

Des de el punt de vista enològic, Jo! és un vi molt comercial, fàcil d'entendre i de beure fins i tot com a copa en terrassa d'estiu.