28ª Mostra de Vins i Caves de Catalunya

Veure també: 29ª Mostra de Vins i Caves de Catalunya

Enguany només li he pogut dedicar una tarda i no he vist massa cosa. Tot i així, aquí teniu el recull del més significatiu que he pogut catar:

Cellers Padró: em trobo de nou amb aquests bodeguers tarragonins. Ja he vist el seu stand a un grapat d’esdeveniments (1a Fira del Vi i el Cava de Calella, Alimentaria) amb, entre d’altres, el seu Ipsis, un vi al voltant del 6€ que en poc temps ha aconseguit uns quants premis europeus i que em te el cor robat. Em queixo de que no els trobo a Barcelona i m’expliquen que l’esforç necessari per “colar” només sis ampolles en una botiga especialitzada de la ciutat és el mateix que el de vendre unes quantes capses al sector hoteler. Resultat: el Barceloní de a peu es queda sense bon producte a bon preu. M’estimo més assumir-ho com un tema de lliure competència abans que pensar que és un problema de marges comercials i que potser als botiguers els interessa més apostar per vins de 10€ amunt.

Maset del Lleó: també me’ls ensopego sovint: amb la furgoneta de repartiment, els anuncis a la ràdio, googlejant, ... Encuriosit, els demano com els hi va i em parlen del seu perfil de client: parella de mitjana edat cap amunt que es deixa aconsellar i valora la comoditat de l’enviament a domicili. Com entre els seus productes hi ha una forta presència de Xarel•lo i tenen àmbit d’actuació nacional, s’han convertit de facto en ambaixadors d’aquest raïm a nivell peninsular.

Ètnic: amb vins com la sèrie de “Les Sorts” entre el seu catàleg, Celler el Masroig aprofita aquesta Mostra per presentar-nos l’€tnic, una proposta feta a mida entre l’enòleg i els propietaris de les botigues especialitzades on sempre han venut els seus productes i que també han contribuït amb al naixement d’aquesta ampolla. Celler de Can Dani, Casa Bardella o Cal Pere Tarrida entre d’altres, han aportat el seu consell en el disseny d’un vi que, com el seu propi nom indica, fusiona tendències i opinions molt variades.

Martín Faixó: un celler familiar on, segons declaracions pròpies, tothom fa de tot des de plantar a veremar i de manera completament artesana. Amb tirades petites, d’entre 1500 a 7500 ampolles segons el producte, diuen que tenen la collita venuda a l’avançada. Tot i que no són precisament barats i costa de trobar-los (a Barcelona em van dir que a Ca l’Isidre en tenen) tasteu el seu Cadac si teniu ocasió.

Cal Blay: fa cosa d’un any ja vaig parlar d'ells en aquest article i ara torno a comprovar que encara és possible fer plats preparats d’estil casolà sense el tristament familiar gust a conservant. Des de cargols a fideuà, disposem d’un ample ventall d’opcions en un receptari de, bàsicament, cuina catalana.