Begudes de baixa graduació ... i Natureo

Com déiem en aquest article, veiem que avui hi ha demanda social per les begudes de baixa graduació. Malgrat això, si avui entrem a qualsevol celler i donem un cop d'ull a les estanteries veurem que, de mitjana, els vins blancs i rosats oscil.len entre els 11º i els 13º, mentre que els negres ocupen majoritàriament el rang dels 13º als 15º graus. Encara més, la tendència actual del mercat (especialment l'americà, 1er consumidor mundial) amb preferència cap als vins d'alta graduació, la influència de crítics com en Robert Parker (igualment amant dels 15º) sobre el mercat vitivinícola espanyol o els efectes del canvi climàtic en la quantitat de sucre (i per tant, d'alcohol) del raïm, no fan preveure canvis a la baixa en aquest aspecte.

Tradicionalment, la oferta en begudes de baixa graduació ha estat sempre més aviat minoritària i amb poca penetració, normalment en forma de sidra (de 4º a 6º) o, pel que fa al vi, en productes forans com el Vinho Verde Portuguès (al voltant dels 9º), el Moscato d'Asti Italià (dels 5º als 6º), etc. Hores d'ara, sens dubte, aquest segment de mercat (begudes de baixa graduació) romà pràcticament acaparat per la cervesa anomenada sense alcohol (o darrerament 0.0, lo qual vol dir que presenta certa quantitat d'alcohol a partir del segón decimal).

Afortunadament, però, el panorama està canviant ràpidament. A finals de l'any passat es presentava al mercat Sobresaliente, el primer vi (blanc, de taula, al voltant dels 7€) que apostava clarament per la baixa graduació, amb una llegenda sobre les poques calories que representa i un 9º ben remarcat a l'etiqueta. Enguany, el Saló Alimentària atorgava el seu Premi a l'Innovació al Altos de la Ermita, un vi negre Murcià d'uns 10€ que amb els seus 6,5º eixamplava el camí alhora que obria el debat legal sobre la seva denominació (hom no pot anomenar vi a una beguda que estigui per sota dels 9º de graduació alcohòlica). El punt d'inflexió, però, ha arribat aquest estiu amb la presentació del Natureo de Torres, una "Beguda a base de vi desalcoholitzat" que, a 0.5º, un preu de sortida de 7€ i la potent xarxa de distribució d'en Torres (circuït restaurador, les seves pròpies Vinoteques) es converteix en un referent d'aquest tipus d'oferta.

Dades apart, el quid de la questió consisteix ara en veure com li afecta la eliminació de l'alcohol a aquest nou producte derivat del vi (recordem que no podem anomenar-lo així), un component que li és inherent i que forma part del seu gust. Si ens centrem en les dues ampolles esmentades, a nivell formal la seva presentació en copa és, amb l'excepció de la llàgrima, similar a la del vi en color (ben aconseguida) i en aroma (una mica menys, millor en el cas de Natureo), mentre que en boca l'Altos, tot i justet, encara se'n surt i Natureo es mostra com un producte refinat e interessant ... però amb un sabor definitivament diferent al vi. Hom trova a faltar al paladar la potència que li dona l'alcohol i el seu gust està a mig camí entre suc i most. Respecte al seu consum, l'etiqueta ja especifica que cal consumir-lo ben fred (al voltant dels 7º, potser més important en aquest cas que en el d’un altre vi blanc qualsevol) i en un termini de temps curt, pràcticament immediat a la data de compra.

Natureo, en definitiva, ha canviat el mercat de baixa graduació i ha obert una nova i necessària porta al consumidor (beguda a base de vi desalcoholitzat), que ara pot beure tranquil•lament una ampolla sencera sense haver de patir despres a la feina, al volant … o a la bàscula.