Repte II, 2ª part: cata Solar de Samaniego

Malgrat l'esmentada dificultat, el repte objecte d'aquest article justifica tots els esforços amb escreix: tres ampolles de Solar de Samaniego, en elaboracions diferents in-crescendo i separades per períodes de sis-set anys de diferència (Criança del 2003, Reserva del 1995 i Gran Reserva del 1989). L'objectiu: comprovar l'impacte del pas del temps sobre un (teòric) mateix cep (tast vertical), veure fins on arriba la percepció d'aquestes diferències des de el punt de vista de consumidor (no com a professional) i, no menys important, gaudir-los, "jugar" a combinar cada mos amb les copes que tenim al davant.


Evidentment, una festa com aquesta requereix d'un àpat a l'alçada (d'aquells que fa mandra fer a casa) però, com vàrem poder comprovar en 1a persona, no és fàcil trobar un local que ens permeti consumir el nostre propi vi, enlloc del de la seva carta. D'entrada costa arribar a algú amb capacitat decisòria que ho autoritzi (especialment complicat en les grans cadenes restauradores multi-local) i quan finalment hi arribes potser no t'ho permetin per motius de negoci (no perden calers, però deixen de guanyar-los), de plantejament (m'ha costat molt tenir aquesta carta de vins i no admeto propostes) o, simplement, el rebuig a sortir-se del guió, a fer quelcom diferent. Afortunadament, un parc restaurador tant extens com el nostre ofereix moltes possibilitats i al restaurant Caldeni (València, 572) vàrem trobar complicitat amb la idea des d'un bon començament (*), tot i l'enrenou que els va suposar (tauleta de servei, decantador, prou copes).


Anem ara pels protagonistes: els vins. Amb les tres copes plenes al davant i a estòmac buit, comencem a "escoltar-les", a fixar-nos en els seus colors i flaires. El Criança d'un vermell intens i aromes fresques i afruitades, es mostra equilibrat i potent en boca, mentre que el Reserva manté aquestes característiques tot millorant-les (color més elaborat, olor més refinada, tast estructurat sense estridències), evidenciant que està en un moment òptim. Tots dos presenten bona evolució en copa i esdevenen un veritable plaer al final del sopar ...
... el Gran Reserva, en canvi, mereix menció apart. Un vi que amb tres anys de bota i 16 madurant a l'ampolla marca diferències des d'un bon començament amb els seus "germans" i evidencia l'impacte del temps: d'aspecte més suau (en tonalitats teula) i amb un definit olor a fusta, en boca no és massa agradable d'entrada, ja que tot i decantat, necessita força oxigenació. De fet, en copa evoluciona lentament i no és fins a ben entrats els segons que comença a destapar-se. Al paladar, una sèrie de tocs especials també reflecteixen el pas dels anys, matisant l'intens fons de fusta i fent una dignísima cloenda a aquest "festival".

Tot plegat, el repte ha servit d'excusa per combinar una sortida d'amics i un desplegament de vi força interessant amb el millor maridatge possible: un àpat en format degustació (entrants al principi i plats contundents més endavant) que permet anar tirant dels vins joves i donar més temps als "vellets" a evolucionar.

---

(*) A la sobretaula, ens van explicar que d'altres clients ja els han demanat d'entrar amb el seu vi, però sempre per raons cel.lebratives o d'especificitat del producte (una ampolla concreta molt selecta). No ho entenen, però, com una porta oberta a que tothom entri amb qualsevol vi.