Repte II, 1ª part: podem consumir el nostre vi als restaurants?

(Veure també: Repte I: Els vins francesos)

La popularització dels menús degustació i l'ample ventall de plats als quals ens dona accés és per a mi la millor prova de la evolució gastronòmica que han viscut els nostres restaurants, hores d'ara ben posicionats en quant a innovació, continguts i qualitat. Aquesta varietat aportada en el pla gastronòmic, però, no s'ha vist reflectida en la oferta de vins i, lluny d'això, encara resulta difícil trobar restaurants on serveixin vi per copes, ofereixin maridatges diferents en cada plat o, simplement, contemplin formats de venda diferents al de la tradicional ampolla de 75cc. Pel que fa a l'oferta, raons més aviat comercials acaben propiciant unes cartes de vins molt centrades en DOs segures (Rioja, Ribera del Duero, Penedès) i no és habitual trobar locals que assumeixin riscs ... especialment per sota del tram dels 15-20€ l'ampolla.


És una situació que contrasta: un escenari de vi dinàmic, a rebentar d'oferta i propostes ... que no acaba d'arribar al seu principal mercat (els restaurants), que viuen en major o menor grau apartats d'aquest món. Si aquestes raons de varietat afegim les del tipus celebratiu (vull fer-li els honors a l'ampolla que em van regalar pel meu aniversari) o les purament econòmiques (els preus de la carta de vins solen doblar els de la botiga), no és d'estranyar la inquietud cada cop més estesa d'entrar al restaurant amb la nostre ampolla de vi particular.

Ara ja hi ha locals on podem consumir el nostre propi vi enlloc del de la seva carta, però encara no és una fórmula gaire estesa (vendre vi sol ser una bona font d'ingressos). A més, des de el punt de vista del consumidor sembla una opció més aviat incòmoda, per que s'ha de preocupar ell mateix de la temperatura de servei i del transport de l'ampolla (assumint els riscos associats d'oblidar-la, que es trenqui, etc), prescindir d'obrir-la amb l'antelació suficient per què s'oxigeni o haver de posar bona cara si després de tot això te la (molt) mala sort que surt dolenta o que el plat amb que la volia maridar no el poden fer avui. Tampoc sol resultar un estalvi, ja què els restaurants acostumen a cobrar un suplement pel servei de copes que, possiblement, iguali la nostra ampolla amb d'altres ofertes de la seva carta de vins.


Personalment, aposto més per altres alternatives que també estem veient al carrer hores d'ara: restaurants amb celler obert al públic (Vinyarroel) per consumir-lo a casa o al propi restaurant pagant un suplement, locals de degustació de vins (La Vinya del Senyor) on s'acompanya de tapes i "platillos" o la millor (i també menys estesa) opció: cartes de vins per copes (Kresala). Iniciatives totes elles que responen a l'entorn social (només vull una copa per què he de conduir, no vull masses calories) i/o a les preferències del consumidor, que reclama varietat (i només a nivell local les DOs, els Pagos o els Vinos de la Tierra n'ofereixen molta) i flexibilitat en les racions, per beure (i pagar) menys quantitat.

Als productors els convé prendre nota d'aquest "nou" mercat; formats alternatius de distribució (ampolles de 175/375cc, vi en llauna) o l'implantació de maquinari específic, els permetria donar més sortida al seu producte, atreure nous consumidors i, per què no, trepitjar el terreny a competidors punyents (Austràlia, Xile), als quals la globalització apropa cada cop més.


Continúa