Hi ha crisi del vi ?

Que podem fer per corregir aquesta contínua tendència a la baixa?, per que no millora la demanda?. A l'article anterior ja aportàvem algunes respostes en aquest sentit (canvi d'hàbits de consum, pèrdua d'imatge, augment de la producció) a més d'apuntar solucions ("... introduir l'hàbit de nou, incrementar el consum ..."). Ara ens cal, però, traduir aquestes idees genèriques en propostes tangibles, alhora que, com objectius addicionals, també seria desitjable a) "fitxar" nous consumidors (fora dels seus usuaris habituals, aquells que ja el gaudeixen) així com b) recuperar terreny davant altres begudes (no necessàriament alcohòliques, però, com ara mateix veurem).

En base aquestes consideracions, identifiquem unes línies d'actuació on sembla haver marge de creixement i, per tant, possibilitats d'actuació (en un altre article ja parlarem sobre qui ha de fer-ho i suggerirem com):

1. l'augment del consum domèstic. Aquesta proposta (que s'adreça als que ja el consumeixen ... ocasionalment, però, que només el beuen esporàdicament) ve recolzada per un argument molt evident: el canvi d'hàbits apuntat (el moviment de la demanda de vi de l'àmbit domèstic cap al restaurador) te un cost important per a la nostra butxaca; gaudir d'un vi de qualitat a casa suposa pagar menys de la meitat del que ens costarà demanar-lo fora, ja que els restaurants solen aplicar un escandalós marge de benefici que duplica -o fins i tot triplica- el preu de l'ampolla a la botiga. Promocionar aquest consum "quotidià", de supermercat podem dir, ens permetria recuperar i rellançar el tradicional segment del "vi de taula", entenent com a tal un vi de preu assequible (no hauria d'ultrapassar dels 3€) i acceptable per si mateix (sense haver de barrejar-lo amb gasosa per empassar-se'l).


2. "Vendre'ho" com l'alternativa saludable, publicitant els beneficis que d'ell es poden obtenir: el vi és a) bo per la salud (en termes de consum responsable, per suposat) i pel paladar (és un aliment (*1) pensat per disfrutar-lo). D'altra banda, b) gaudeix d'una graduació considerablement inferior a la dels destil·lats (ginebra, vodka, ron, orujo), sense el sucre afegit que incorporen cocktails o combinats (com a mínim, el del refresc que l'acompanya). Consumir-lo als locals de lleure (pubs, carpes, discoteques) ens permetria "allargar" les nits i baixar la taxa d'alcohol en sang mantenint (o fins i tot augmentant) el nostre ritme de consumicions habitual (*2). Apuntem així a un perfil de consumidor molt actual, possiblement més proper a altres opcions (fins i tot no alcohòliques) però receptiu a ofertes de productes sans i saludables.


3. Desmitificació del producte. Les complicades notes de cata que acompanyen l'ampolla, la artificialitat amb que ens el pnesenten o el posen a taula (sovint més orientada a justificar uns preus desorbitats que a afavorir que el gaudim) ... són factors que no l'ajuden en absolut. Els distribuïdors de vi (cellers, sommeliers) com a coneixedors d'allò que ens venen, tenen aquí un paper fonamental: el de guiar al client entre la amplísima oferta que n'hi ha i saber transmetre les característiques d'una ampolla concreta de la manera més senzilla possible.

Segurament, aquesta actitud i tarannà comunicador és ara més necessària que mai veient com, poc a poc, la cosa es complica i s'incorporen interessants (i sovint competitives) ofertes de fora d'Europa (l'Argentina, Xile, Australia, els EUA) o, tanmateix a nivell nacional, el panorama evoluciona i apareixen "noves" opcions (coupages, semicriances) a banda dels formats tradicionals; s'incorporen productes al mercat (Pagos de España, literalment "vinos de pago, es decir, elaborados con sus propias uvas, de un único viñedo"), en paral·lel als de les Denominacions d'Orígens o que, fins i tot en aquest mateix terreny, fora de les sobradament conegudes Rioja i Ribera del Duero n'hi ha d'altres DOs d'emergents, com ara les d'Alacant, Yecla, el Priorat (potser aquest últim constitueix el cas més espectacular) on també s'està elaborant molt bon producte

En qualsevol cas, s'ha d'insistir en que el vi és un component important de la nostra gastronomia; en general, gaudeix d'una correcta relació qualitat-preu i ofereix molta varietat i diversitat, des de les opcions més senzilles i directes a les complexes i matisades ... és a dir que, de manera natural, facilita la nostra evolució com a usaris, alhora que possibilita tot tipus de consum: el diari (com a vi de taula), el festiu e informal (d'agulla, fino/manzanilla d'aperitiu, vi dolç/oporto a les postres) o el més tradicional, com acompanyant de la bona taula (amb la potencia dels criances, la suavitat d'els reserves, etc).
Sigui quina sigui la situació, la seva versatilitat ens permetrà poder gaudir-lo sempre, en qualsevol moment. Promocionar el seu consum significa, en definitiva, promocionar també la nostra cultura i gastronomia així com, no menys significatiu, defensar una important indústria autòctona geogràficament arrelada i, per tant, difícilment deslocalitzable.

(Continuarà ...)

(*1) Literalment "Aliment", tal com el defineix la "Ley 24/2003, de la Viña y del Vino".

(*2) AVIS: amb això simplement vull dir que beure vi és més saludable que altres opcions alcohòliques del mercat. NO suggereixo en absolut que així podrem conduìr ... de fet, amb els límits actuals d'alcohol en sang són dues activitats gairebé incompatibles (i, tal com està el pati, la meva opinió personal és que són total i absolutament incompatibles), segons podem apreciar en aquesta taula).