Ja però, ens beneficia tanta oferta (I) ?

I tant; la realitat fins ara exposada, l'impuls d'imatge que van representar les Olimpíades o, potser, el recent Fòrum 2004, estan "cuinant" (mai millor dit) un concepte, una marca distintiva. Aquest "fet gastronòmic" tant nostre i autèntic del qual parlava és ara percebut arreu del mon com un interessant "fet diferencial" que recolza una de les nostres indústries més importants: el turisme. En una Catalunya cada cop més europea (també en preus) i amb forta competència d'altres destins de similar oferta tradicional (sol i platja) la gastronomia de qualitat és un atractiu esquer per captar visitants ... que, a més, esdevé generador de riquesa, tant material (fent d'atractiu turístic) com "espiritual" (és un producte cultural i no un simple objecte de consum). Conseqüentment, sembla bona idea conservar-la i potenciar-la; tot seguit plantejo algunes propostes en aquest sentit.

1) Atacar errors ja coneguts (informació i transparència).
Com a fenomen associat al gran volum d'oferta, neix la necessitat d'informació detallada, una dada gairebé imprescindible per orientar-nos entre aquesta diversitat d'opcions a l'abast (per tipus de cuines, per preus, per disseny dels locals, per singularitat de l'entorn, etc). Es fa necessari un sistema de categories, una normalització amb la qual hauríem de ser (idealment) capaços de diferenciar entre aquells locals que, per exemple, s'orienten més a l'explotació comercial masiva (que malgrat ofereixin productes de qualitat i presentacions interessants no sorprenen ningú en quant a sabors, mescles o continguts) dels locals on s'investiga i es fa creació; dels llocs que destaquen per lo pintoresc o singular de la seva ubicació més que per lo innovador de la seva cuina; dels restaurants amb orientació més clàssica (regional, tradicional) que experimental (de fusió, d'autor), etc. Les iniciatives externes al sector (premsa especialitzada, el nostre webares/logbares) no són ni suficients ni prou significatives, ja que manca la auto-definició del propi restaurant, sota quina classificació(ns) s'ubica ell mateix, cap a quin segment de mercat s'adreça, etc. Aquest projecte (diguem-li segell gastronòmic) també aportaria transparència, trencant la inconcrecció actual i evitant l'abús que es fa dels termes de moda (avui tothom fa "cuina d'autor") amb el risc afegit de banalitzar el conjunt, ja que molts dels que s'hi apunten sovint no responen a l'expectativa generada ... malgrat ho facturen com a tal.
Reconec, però, la seva dificultat inicial: només pot triomfar si el promouen i assumeixen com a seu i propi els restauradors ... i en un sector tant tradicionalment fragmentat i poc corporatiu de "per se" (lògic, d'altra banda, per raons com la dispersió geogràfica, la especificitat de cada negoci, l'individualisme de cada propietari, etc) és complicat fer polítiques globals ... i això ens porta a un altre tema.