Ja però, ens beneficia tanta oferta (II) ?

Enllaçant amb el que deia, una reorientació de les accions de promoció que ja s'estan fent actualment (tant institucionals com corporatives) pot reforçar aquesta marca virtual (o millor segell gastronòmic) i traduir-la en atractiu turístic; com ara:

2) Vincular la cuina al territori més que a cuiners concrets.

L'actual esquema de promoció es recolza molt en les estrelles mediàtiques, tant en els "nous" valors (Xavier Pellicer de l'Àbac, Jordi Vilà de l'Alkimia) com en els ja consolidats (Carme Ruscalleda del Sant Pau, Ferràn Adrià del Bulli ... recordeu els anuncis del Forum 2004?) i ho trobo correcte, ja que com a senyeres d'aquest fenòmen aporten valor afegit per si mateixes. Cal fer un nou pas, però, per tal de propagar-lo i extendre'l cap a la base, evidenciant que només representen la punta de l'iceberg de la actual restauració catalana.

No és tracta de cap idea nova, simplement proposo oficialitzar un model alternatiu, consolidat (ja fa temps que funciona bé), geogràficament extès (Consell comarcal del Baix Empordà, Associació de Restauradors del Maresme, agrupació Osona Cuina) i continu al llarg de l'any. Aquests col·lectius, vinculats (o directament nascuts) a la base restauradora existent, promouen iniciatives com monogràfics dedicats a productes concrets (bacallà, arròs, pèsol) o a les temporades (cuina de la tardor -caça, bolets-, calçotades); rutes (la del xató) o fins i tot trobades més populars com carxofades, sardinades, botifarrades, etc (aqui teniu més exemples), fent d'impulsors actius de la cultura gastronòmica. Fomentar aquest model significa prioritzar a la regió i la seva cuina abans que les interpretacións concretes d'un chef en particular.

3) Abastar la totalitat de la xarxa restauradora, coordinant les actuacions entre aquest sector i el turístic.

Sota aquests paràmetres, ens podem aprofitar de noves i interessants característiques associades, com ara la desestacionalització (pràcticament cada temporada accepta diferents interpretacions en clau gastronòmica) i deslocalització (la diversitat de la nostra cuina regional ens ho permet) de la oferta turística. Si, a més, coordinem ambdós sectors engegant les campanyes de promoció d'acord amb les empreses (els restaurants) que han de respondre aquestes expectatives, garantim finalment una capacitat d'absorció óptima (tant en cobertura com en oferta de plaçes).

Segueix.