Barcelona Wine Festival

Sempre he pensat que el concepte gastronomia no s'aplica únicament al menjar i que no s'entén un bon àpat sense una (o més) ampolles de vi. Fins ara, però, ni he trobat la ocasió de dedicar-li un espai al weblog ni tampoc hi ha hagut gaire esdeveniments relacionats amb el món del vi ... i menys com aquest, oberts al públic. Aprofito, doncs, l'excusa que m'ofereix el 1er BCN Wine Festival per fer-li una ullada al tema i encetar noves línies de debat (fa temps que parlo gairebé sol i vull escoltar opinions vostres).

Comencem descrivint el "sarau". Organitzat per La Academia del Vino (una entitat privada que, com el seu nom indica, es dedica a la formació especialitzada en aquest camp) l'han anomenat "festival" amb molta raó: a la zona de cates, accessible al públic en general previ pagament de 40€, la varietat de producte (amb múltiples referències de cada bodega) i la diversitat d'orígens (dins l'àrea "Vins del Món" hi ha representacions tant interessants com l'Argentina, Austràlia, Nova Zelanda, etc) possibilita un "recorregut" complert per enografies sovint difícils (si no impossibles) de trobar al nostre mercat. Igualment, a nivell més local, la representativitat de molts bodeguers nacionals (tant clàssics com d'emergents) amb productes consolidats ... però també d'innovadors, ofereix una bona visió sobre l'estat actual del sector. Només el desplegament d'expositors (més de 70), la positiva actitud amb que comuniquen el seu producte (entre divulgativa i didàctica) i la possibilitat de provar tantes referències, justifica amb escreix el preu de l'entrada.
Les sessions monogràfiques (cates), en canvi, s'orienten a una audiència més professional ... i, per suposat, a un nivell diferent de preus. D'alt contingut tècnic, venen recolzades per una llarga selecció de referències i són presentades per ponents de 1a categoria, com ara na Jancis Robinson, "Master of wine" (una mena de llicenciatura internacionalment reconeguda del món del vi, dels quals n'hi ha poc més de 200).


Però més enllà del propi esdeveniment, paga la pena comentar les xifres del sector, on hi ha dades especialment significatives per tal de conèixer la nostra realitat i l'estat del mercat hores d'ara:

1. El consum de vi porta molt temps en contínua davallada: en els darrers 20 anys hem passat/des d'els 48 l. per persona i any dels 198x's, als 26 l. actuals.
   
2. Els hàbits també han evolucionat, passant del consum particular gairebé diari (sovint de vi de taula) a beure'l només fora de casa (en sortides a bars i restaurants). La demanda, en canvi, s'adreça cada cop més a productes de qualitat.
   
3. Com a beguda alcohòlica, la seva imatge s'ha vist negativament afectada per les campanyes de consum responsable ... paradoxalment (ja que els doblen en graduació) molt més que la dels destil·lats.
   
4. La millora de les tècniques productives facilita la elaboració de vins de qualitat, lo qual es tradueix en la incorporació de zones "noves" (productors tradicionals de vi de taula) a aquest segment, amb el conseqüent augment de la producció ... i dels stocks (ja que el mercat no l'absorbeix). Les mesures preses darrerament per la UE respecte l'eliminació de ceps són probable conseqüència d'aquest excedent. D'això, però, ja en parlarem en un altre article.

Com veieu, les dades, així "en cru", descriuen una situació gairebé de crisi ... que contrasta, no obstant, amb el que es veu al carrer, on cada cop hi ha més establiments dedicats al vi. Des de cellers i botigues especialitzades (VilaViniteca, Lavinia, Vinus & Brindis) o locals on podem demanar-lo per copes (la Vinya del Senyor, Paco Meralgo, Vinyaroel, Rosal 34 -factura-). Com explicar, doncs, aquestes realitats aparentment contradictòries?
Si em permeteu-me una auto-cita, al començament dèiem que : "el concepte gastronomia no s'aplica únicament al menjar" ... i ara afegeixo: "sinó també al beure". Menjar i vi representen les dues cares de la moneda gastronòmica i, per tant, van molt de la mà en quant a popularitat, interès i reconeixement del públic. La qüestió ara és com aprofitar aquest interès per reconduir la situació del sector, introduir l'hàbit de nou, augmentar el consum ... atacar el problema, en definitiva.

(Continuarà ...)