Turisme i Gastronomía

L'estiu és un moment fèrtil en debats sobre turisme i escoltem propostes de tota mena: que si cal imposar ecotaxes, que si la massificació que comporten és insostenible i representa una molèstia pels actuals habitants del país, que si els serveis públics (sanitaris, assistencials) que consumeixen són una càrrega inassumible o la última (que em sembla la més divertida) sobre el grau de permisivitat que hem de tenir amb les maneres de vestir.

Aquestes propostes (d'intencionalitat constructiva però naturalesa restrictiva) barregen dues problemàtiques diferents: d'una banda el desig d'orientar la nostra oferta cap al turisme "de qualitat", potenciant el patró cultural en contrast al de sol i platja i modificant així l'esquema d'ingressos (augmentant la despesa per visitant en lloc del seu volum global). D'altra, però, també es pretén foragitar el turisme "de xancleta" (vist com un depredador) amb el doble efecte tant de millorar la nostra imatge com el de reduir la seva conflictivitat associada.

Assumint aquest primer objectiu com viable (del segon ja en parlarem en un altre article), pagaria la pena donar abans 1) un cop d'ull a les dades i veure el nivell d'acceptació que poden trobar entre els nostres "clients" (els seus destinataris finals), aquells que trien Catalunya com a destí turístic, no fora que, amb la millor intenció del mon, empitjorem l'escenari actual enlloc de millorar-lo. Ens serà bo, així mateix, 2) conèixer la nostra oferta al detall i veure les seves virtuts i carències, fent especial èmfasi sobre els atractius més exclusius, aquells que ens diferencien i col·loquen per davant dels nostres competidors naturals: els països Mediterranis (en quant a sol i platja) o la resta de ciutats emblemàtiques europees (en quant a turisme cultural). Amb tot això a la mà serà més fàcil treure les nostres 3) conclusions.

1. Amb aquest guió en ment, doncs, consultem les estadístiques per tal de saber a qui ens adrecem: la primera posició del rànking la ocupa el turista "de tota la vida" pròpiament dit: europeus bàsicament (anglesos, alemanys, francesos, italians, holandesos, belgues), però també americans, japonesos, etc. A continuació ja ve el producte nacional, tant estatal com "local" (urbanites amb segona residència, estrangers amb una propietat al nostre país, etc). Aquests últims són col·lectius coneixedors del que tenim i oferim a Catalunya (uns per proximitat, altres per naixement i els últims per adopció) i, per aquesta mateixa raó, no sembla a priori un públic gaire receptiu a restriccions.
   

   
   

2. Pel que fa als nostres atractius (molt especialment de cara aquest mercat al qual volem arribar) comptem amb:
   
   
   
   1. La fortalesa i estabilitat de l'entorn (som un destí 100% europeu) i de la xarxa hotelera/restauradora, geogràficament estesa, donant cobertura a un bon ventall de pressupostos i variada en continguts (instal·lacions rurals, urbanes o de platja), amb la especial combinació paisatge/platja/clima/gastronomia tradicional que, de sempre, ha estat atractiva per un important volum de turistes.
      
   2. L'imant de la pròpia ciutat de Barcelona, amb renom com a ciutat firal i del disseny, prestigi internacional arrel les Olimpíades o el Fòrum 2004 i amb gran oferta cultural: arquitectònica (Ruta del Modernisme), museística (Picasso, Miró), comercial i de lleure, etc.
      
   3. El nostre posicionament dins el circuit de línies aèries de baix cost, dada positiva en l'actual context turístic (canvis en la distribució de la despesa dels visitants, afavorida per la "liberalització" del sector mitjançant internet).
      
   
   

   
   

   En un exercici de prudència (segurament exagerat) no comptabilitzaré en aquest balanç les abundants instal·lacions d'esquí o els cada cop més estesos camps de golf/pitch and putt's, ja que en un context de canvi climàtic (sequera) com l'actual i amb l'opinió pública contra la despesa de recursos hídrics potser no siguin viables (sense inversió extra) a mig termini.
   
   
   I ara els punts febles (que també n'hi ha):
   
   

   
   

   
   
   1. La nostra oferta 100% europea ... també ho és en preus!. Ens caldrà explicar molt bé les seves virtuts per fer sentir als turistes que han rendibilitzat la seva despesa, per que ens triín a nosaltres abans que altres destins similars, o bé per que tornin i, el més important, ens facin un bon boca a boca.
      
   2. Sens dubte, la formació en idiomes. Crec (i és una apreciació personal) que comencem a espavilar-nos una mica amb l'anglès, però encara ens queda molt per ser plurilingues de debò (francès, alemany), tal com ens reclama la varietat dels nostres clients.
      
   3. La neteja dels carrers, així com l'ús que d'ells se'n fa (tema de rabiosa actualitat ara mateix) ... però també a nivell més particular: sovint el que guanya un local per la qualitat del seu producte ho perd en constatar la (descuidada) neteja dels seus lavabos, les ganes que hi posa el servei, etc.
      
   
   

   
   

3. Quines conclusions en traiem, de tot això?. El balanç no sembla dolent: tenim atractius reals i indubtables ... malgrat encara no són prou exclusius com per distingir-nos dels nostres competidors ni per atraure un públic diferent del que ja tenim tradicionalment. Com assolir el nostre objectiu, doncs, com fer el salt cap aquest turisme VIP que desitgem?: d'entrada, per pura lògica, hem treballar els punts fluixos i potenciar els forts. Desprès, però, cal fer una tasca potser no tant tangible però fins i tot més efectiva: comercialitzar, "vendre" el que tenim, publicitar-ho arreu amb convicció i sense timidesa. Ara és bon moment: tenim un producte de qualitat, que es basa en recursos propis (veure Per què tenim tants restaurants?), d'interessants característiques des d'el punt de vista turístic (veure Ja però, ens beneficia tanta oferta (II)), escalat en preus (des d'els xx€ del Balthazar als 150€ del Bulli de Roses), reconegut internacionalment i recolzat mediàticament. Parlo, evidentment, del "Fet Gastrònomic" Català, un reclam potent que encara sense estar oficialitzat i promocionat al 100% ja funciona bé com a dinamitzador del mercat turístic, sense haver d'inventar res de nou o començar de zero. Actuem en conseqüència, doncs i publicitem els calçots o el xatò al mateix nivell que les fotos de platges, o les rutes Gastronòmiques tant com la Sagrada Família.
   

Com veieu, el meu posicionament és que quantes menys restriccions, traves o impostos millor; crec que aquestes mesures mai acaben de satisfer tothom i, per molt bona intenció amb que es facin, sovint es malinterpreten, arriben distorsionades al públic i acaben empitjorant allò que es volia millorar ... i no em sembla prudent fer experiments amb la primera indústria del país. Posicionaments com els exposats, orientats a consolidar i millorar el que tenim em semblen més constructius i realistes; ara mateix ja estem identificats com la platja d'Europa, si a més aconseguim ser el seu restaurant seguirem tenint turisme per molt temps.

Web profit.