Opina (Cartes al director)
El títol de l'article parla per si mateix, el seu propòsit és el de recollir les opinions "lliures" sobre el tema del fòrum (gastronomia a Catalunya), aquelles que no puguin fer-se com a comentari a algun dels articles ja existents al weblog. Per evitar-me problemes futurs, però, deixeu-me primer cobrir l'expedient, com fan els diaris i d'altres publicacions serioses:
A nivell més informal, però, més de tu a tu, deixeu-me demanar-vos col•laboracions constructives, que eviteu el to catastròfic, les desqualificacions gratuïtes o, en general, les actituds negatives. I per acabar, crec interessant recollir (i contestar) una pregunta que m'heu fet sovint des que vaig començar amb webares:
P- Per què no podem opinar sobre els restaurants i les critiques que publiques a www.webares.com?. Nosaltres també volem dir la nostra.
R.- Sabeu que no he pretès mai ser objectiu, com ja he dit al propi webares si el local surt criticat és per que m'agrada. Partint d'aquesta base, el plantejament respecte les crítiques és que, per damunt de tot, siguin constructives, que tant els visitants del restaurant com els seus responsables s'identifiquin amb el que he viscut durant la meva estada però des d'un punt de vista diferent (el meu) i que els pugui aportar idees de millora. No he volgut entrar mai en la crítica destructiva ni vull posar verd a ningú, si un lloc no m'agrada simplement no el criticaré.
P.- I això que te que veure amb que ens permetis afegir els nostres comentaris?
R.- Molt, no puc imposar-vos el meu estil, les vostres crítiques han de ser lliures (tant en format com en continguts) ... però tampoc vull canviar la meva pròpia norma !. Com veieu, totes dues premisses són correctes ... alhora que contradictòries. La conclusió és fàcil: jo segueixo fent les meves crítiques a webares i vosaltres podeu opinar sobre elles (o sobre les vostres experiències amb els restaurants) en aquest espai alternatiu, vinculat però diferent.
Espero que aquesta possibilitat (nova pels que veniu de webares) us sembli interessant i la aprofiteu al 100%.
"aquest és un weblog lliure i obert a qualsevol que vulgui participar-hi, l'editor ofereix aquest espai per expressar opinions de manera pública, tot i especificant que ni les escriu ni necessàriament les comparteix"
A nivell més informal, però, més de tu a tu, deixeu-me demanar-vos col•laboracions constructives, que eviteu el to catastròfic, les desqualificacions gratuïtes o, en general, les actituds negatives. I per acabar, crec interessant recollir (i contestar) una pregunta que m'heu fet sovint des que vaig començar amb webares:
P- Per què no podem opinar sobre els restaurants i les critiques que publiques a www.webares.com?. Nosaltres també volem dir la nostra.
R.- Sabeu que no he pretès mai ser objectiu, com ja he dit al propi webares si el local surt criticat és per que m'agrada. Partint d'aquesta base, el plantejament respecte les crítiques és que, per damunt de tot, siguin constructives, que tant els visitants del restaurant com els seus responsables s'identifiquin amb el que he viscut durant la meva estada però des d'un punt de vista diferent (el meu) i que els pugui aportar idees de millora. No he volgut entrar mai en la crítica destructiva ni vull posar verd a ningú, si un lloc no m'agrada simplement no el criticaré.
P.- I això que te que veure amb que ens permetis afegir els nostres comentaris?
R.- Molt, no puc imposar-vos el meu estil, les vostres crítiques han de ser lliures (tant en format com en continguts) ... però tampoc vull canviar la meva pròpia norma !. Com veieu, totes dues premisses són correctes ... alhora que contradictòries. La conclusió és fàcil: jo segueixo fent les meves crítiques a webares i vosaltres podeu opinar sobre elles (o sobre les vostres experiències amb els restaurants) en aquest espai alternatiu, vinculat però diferent.
Espero que aquesta possibilitat (nova pels que veniu de webares) us sembli interessant i la aprofiteu al 100%.
Publicat per webares | 9:59 a. m.
26 Comments:
El 28 de Març vaig anar amb els companys de feina a fer la típica calçotada anual. Sempre som de quinze en amunt i per tal d'anar-hi tots plegats no ho fem per dinar, preferim muntar-ho de nit. Ens interessa, per tant, un lloc no gaire formal on es pugui fer una mica de gresca i des de ja fa dotze anys anem a la Masia Can Portell, a la Creu d'Olorda, a mig camí entre Vallvidrera i Molins de Rei.
El lloc és fantàstic, tant per la qualitat dels calçots com per l'entorn que l'envolta, amb la possibilitat de fer una caminada pels camins de muntanya i pair el sopar.
Doncs bé, aquest any ens han trencat els esquemes!. Anar en grup sempre és sinònim d’endrapar una mica massa i si els calçots i la salsa entren sols encara amb més raó. Mai havíem tingut cap problema amb les quantitats però aquest cop ens van deixar sense teules en un tres i no res! Tot i que ens vàrem queixar ''in situ'' i al moment ja va ser massa tard, entre que va venir la responsable, va fer una mica el ronso i, finalment, va oferir tres teules noves ja s'havien endut les estovalles, pitets i coberts.
I lo pitjor de tot és que ningú surt guanyant!. Ells perden un sopar de grup a l'any que tenien assegurat, el boca a boca, aquest post ... però nosaltres haurem d'anar provant fins trobar una nova alternativa vàlida. Una llàstima, en definitiva, per uns quants calçots de més, no us sembla?.
A la crítica del Ty bihan poses que la farina de "sarraceno" es de maiz, però no és així, la farina de "sarrasin" no és de blat de moro, de fet els francesos en diuen Blat negre, el problema és que... tampoc és blat,
o sigui ni blat ni blat de moro, perquè no és un cereal, sinó una planta que no et sabria descriure, francament. En tens més informació aquí, però en francès.
Fins aviat i felicitats pel web!
Joel
He rebut un parell de correus amb preguntes que no se contestar. Algú pot aportar llum sobre el tema?
1er correu (Maite):
Suggeriment: podrieu fer "una entrada" en que es permetés seleccionar els restauranys que están oberts en horaris en que és difícil trovar-ne un obert.
Per exemple jo necessito un de bo per portar a un Professor japonés un diumenge i no m'està resultant fàcil
2ón correu (Emma):
he consultat la vostra web perquè sóc de Lleida, i com se sap Barcelona queda molt gran per anar buscant restaurants on anar a sopar (o a dinar). M'ha agradat molt com ho teniu organitzat, la informació que doneu i els serveis que s'especifiquen a cada local, però m'agradaria demanar-vos una concreció: podríeu especificar els restaurants que fan MENÚ DE NIT? O sigui, que ja sé que n'hi ha molts que en fan de migdia, però com que a les nits normalment s'ha d'anar de carta, costa ensopegar amb un local que ofereixi menú. Em seria molt útil, i crec que també ho seria a la resta de gent que consulta la vostra pàgina.
Moltes gràcies per l'interès i fins aviat!!!
Can Joanet
Voldria explicar-vos que el Carpaccio de bacallà que vaig menjar dissabte a casa vostra no reunia les condicions necessàries per a denominar-se un plat.
Aquest és la recepta reconeguda:
"Carpaccio de bacalao
Desalar el lomo de bacalao, envolverlo en film y congelarlo 24 h antes.
Asar los pimientos rojos, dejar enfriar, pelar y cortar en tiras finas.
Cortar el ajo en brunoise y freírlo en aceite de oliva hasta que quede dorado(sal de ajo). Escurrir bien. Montaje y servicio Sacar 1/2 h antes el bacalao del congelador, para que los filetes queden finos debe estar semi-congelado, cortar el bacalao en la cortadora de fiambres, e ir colocando los filetes en el plato donde se servirá el carpaccio. Templar el bacalao en la salamandra o en la boca del horno.
Poner en el centro un montoncito de pimientos.
Pintar el bacalao con el aceite de oliva virgen, añadir unas gotitas de vinagre de módena y espolvorear con la sal de ajo y un poco de pimienta negra molida."
Doncs el varem menjar estava gelat, tenia poc anet i a més quasi no hi havia vinagre de módena, si aquest ho era de veritat, doncs el gust no ho era pas.
Salutacions.
Ahir vàrem anar a sopar amb la família (4 persones adultes) a la Vinya del Senyor, on vàrem fer una mica de tast de diferents especialitats. En conjunt vàrem
quedar satisfets. Evidentment , avui en dia, més que parlar de quantitats s'ha de parlar de qualitat, i en aquest sentit creiem que els sabors estan ben aconseguits. L'enunciat de l'empresa diu "Vins i platillos" i de fet és el que és . No crec que sigui un lloc per anar a sopar, en el sentit tradicional del terme, però si que el trobo adequat per assaborir alguns vins (la carta és àmplia) i degustar algunes de les especialitats. De fet els altres clients feien una mica això.
Els postres dolços són molt atractius, encara que el "Ferrocher de Micuit" el vàrem trobar una mica pujat de sabor del foie. Pel nostre gust domina massa el foie. Pot ser li manca un to d'amargor que es podria aconseguir amb un petit polsim de cacau per sobre?.
El servei és atent i ajuda a conèixer els diferents tipus de "platillos" de la curiosa carta. Pot ser donada la seva "voluntat" de ser més aviat un restaurant de "platillos" i degustació de vi, no calen estovalles i la cobertería és molt senzilla. Pel nostre gust això és podria millorar.
Pel demés, hi ha el que hi ha i creiem que és suficient. Pel que fa al preu (26,28 € per persona amb IVA) no el trobo exagerat pensant en la qualitat.
És la primera vegada que consultava la seva Webares i m'ha estat d'utilitat.
Gràcies
Aquí teniu unes col•laboracions i un parell de crítiques:
Referència: La Cococha.
Molt recomanable, la relació qualitat preu (per mi) és molt alta. Les racions són més que generoses, i la combinació de cocotxes amb botifarra negra és espectacular. Recomenable trucar per reservar taula. Per treure-li un “pero”, el servei està una mica massa a sobre el client.
Factura.
Referència: Il Bellini
Molt descontent: El servei poc professional (no saben la composició dels plats que et porten, no et serveixen les copes davant teu, entre altres detalls), i a sobre no dominen l’idioma. Els plats molt cars i amb detalls de que han estat poc elaborats: les fotografies de la seva web poden portar a engany. Es el típic local que et dóna la sensació que s’ha quedat endarrerit i que no ha sabut adaptar-se, i a sobre, cada 15 minuts passen per sota els ferrocarrils que fan tremolar tota la sala. No el recomanaria mai de la vida a ningú.
Tarja i factura.
Rosal 34 targeta i factura
Contraluz targeta i factura
Marcs targeta i factura
Limbo factura
Nómades targeta i factura
Tre Venezie factura
Origens factura
Petxines factura
Hem estat a la Briciola (pizzeria al carrer Olzinelles, 19 de BCN). Cumpleix amb les les b: bo, barat i bonic.
La carta és extensa. Bon servei i local acollidor. Les amanides són també espectaculars!
Hi anem sovint amb els nens i trobo que és un restaurant amb molt bona relació qulitat-preu.
A destacar varies coses:
- Tracte familiar molt acurat
- Obren a partir de les vuit de la nit (important quan es va amb nens)
- Molt bona la coca de LLevaneres elaborada per el seu propietari, en LLuis.
- Molt bó també els plat de bacallà en mongetes i cebes de Figueres.
- La brasa esta sempre al seu punt
- Plats interessants de temporada: bolets, calçots, escarxofes, etc.
- Molta rapidessa en el servei
Pòsit Restaurant
El dia 1 de gener varem anar a dinar al restaurant Pòsit de Barcelona. Ens van acomodar en un annexa al restaurant que per la categoria que volen donar al restaurant té molt que desitjar ja que la porta que donava a la terrassa estava contínuament oberta perquè era el pas habitual del cambrers per anar a buscar les comandes.. Res a dir del servei que en tot moment es va mostrar afectuós i professional. La punxa que em queixo és que per servir els plats, en aquesta època ho vols menjar tot molt calent i més quan es tracta de suquets i arrossos, és que els cambrers havien de sortir per la terrassa per anar fins a la cuina i travessar tot l'altre menjador. Un restaurant d'aquesta categoria, tant per la propaganda que fan i fins i tot els preus de la carta, al meu parer una mica exagerats, haurien de cuidar aquests detalls perquè el públic s'adona de les mancances i fins i tot pot optar, com és el meu cas, no tornar a aquest restaurant.
Lourdes
Ens han comentat que en aquesta pàgina web hi ha un comentari del restaurant alkimia, i bé com a propietaris volem respondre la carta del "senyor" Cardona.
Responem només per un fet i és que el "senyor" Cardona MENTEIX i molt.
De fet a nosaltres ens ho a reconegut personalment i en tenim constància via e-mail.
Ens vàrem equivocar, va se un error etc... asumim tota la culpa i tant és així que li vàrem oferir 60€ PER PERSONA X 4 =240e per anar a sopar a un altre lloc que nosaltres li reservariem, mil i una disculpes el mateix dia i el següent... no sé, he fet el que em pogut o em sabut, pensi el que vulgui de com sóm o de què anem però siusplau NO MENTEIXI.
restaurant alkimia
El viernes pasado estuvimos un grupo de amigas en el restaurante julivert meu de pedralbes y comimos muy bien dejo aqui mi comentario en favor de esos restaurantes poco conocidos pero buenos.
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
MENUS DE NIT.
La meva opinio es que no trobaras menus de nit. Forma part de la discriminacio de preu que fan els restaurants : pujar els preus a la nit. Potser es poden trobar alguns pero no crec que siguin molts.. a reveure
Hola quiero dejar aqui mi comentario,este sabado 10/06/2006 a medio dia fuimos a celebrar una comida un grupo de la universidad al Restaurante Pati Blau de Pedralbes y quiero felicitarles por la comida pues hemos comido muy bien son restaurantes que vale la pena conocer pues siempre se come bien, ademas en la mesa al lado nuestra estaba Pau Gasol comiendo con cuatro personas, nada felicitarles pues tanto el servicio como la comida estaba muy bien, un saludo.
Demà dissabte celebrarem un dinar d'onomàstica i després de donar-hi voltes hem decidit anar al Sr. Parellada. Ambient agradable encara que sorollós, cuina catalana sense les floridures dels 'cracs' estelats de la nostra cuina i molt bona relació preu-qualitat-quantitat i si heu de celebrar alguna cosa podeu demanar el més que correcte cava brut de la casa sense tenir la sensació de que heu sofert un atracament. Després per a pair, una passejada pel barri de la Ribera...
El dissabte 14/08/2006 vem anar al Senyor de Parellada a sopar, s' ha convertit en un restaurant per a guiris, el pa era sec, els primers, un d' ells era embotits raquítics, uns calmarcets insípids, els segons em va donar la sensació que eren recalentats, el postres eren acceptables, en fi, recomano a qui li agradi la bona cuina, que NO HI VAGI, i va sortir, dues persones per 72 Euros.
RESTAURANT "EL REBOST DE LA MARIA" a la Gran Via de Barcelona. Reserva telefònica per a dues persones... a la pregunta "fumadors?" resposta "no, millor que no"... cap problema. Als 2 minuts varem fer una nova trucada "disculpi, és per confirmar que la taula serà a no fumadors, la persona amb qui dino està embarassada" resposta "cap problema, senyor, la reserva es per a no fumadors".
En arribar al restaurant, 15 minuts després, sen's comunica que la taula es a fumadors i que no en tenen disponible a l'altre zona. Al tornar a comentar que teniem un motiu important (l'embaràs) ens diuen que ho senten molt i que no hi poden fer res.
Varem marxar i dinar a una cantonada de l'eixample a un restaurant senzill "PICATTA" crec que és deia. FORÇA BE!
Ah! crec que el rebost de Mariua ha canviat de propietaris o de gestors, això explicaria el tracte rebut, gens d'acord amb el que haviem tingut altres vegades. Quan un establiment canvia de propietaris hauria d'estar obligat o be a canviar de nom o be a fer-ho constar.
M'he graduat i volia celebrar-ho amb la meva familia. Res d'especial, som 3 i voliem dinar be. Varem anar a LA CLARA a la Gran Via de Barcelona. Bon menjar, excelent el panet amb foie i ou ferrat. Bon servei. Preus ajustats encara que no barats. Carta completa i bona bodega...i aqui la van espifiar. Varem demanar un vi blanc bastant especial ODISEA, es un vi que cal decantar. Solament el coneixiem de referència per això no ens va extranyar que l'ampolla fos fosca. Al decantar les primeres gotes... sorpressa! el vi era negre... aturant al cambrer, li varem fer la observació. De seguida va reconeixer que teniem raó, que la Bodega posava el amteix nom als seus vins i que s'havia equivocat. En ser clients habituals del grup, fins i tot la comunió de la meva filla es va celebrar a L'OLIANA, varem comentar que ens sabia greu la situació, que erem conscients de que d'aquella ampolla ja no en podien fer res i que, encara que no0 era el vi més adient pel menjar triat, ens el quedariem a taula.
La pregunta és: Quin vi ens van cobrar? Fetas aquesta pregunta a diversos foros hem rebut les seguents respostes:
- El que habieu demanat
- El més barat
- No us varen cobrar el vi
Senyors, el restaurant LA CLARA va cobrar el vi més car, que era el servit erroniament i que nosaltres, entenen l'errada, varem acceptar veure.
A LA CLARA no podrà ser, perquè no hi tornarem, però si alguna vegada torna a passar res de similar... que serveixin el demanat i que s'espavilin...
Música i valors
Sé que tothom té dret a tenir les seves opinions, però també hem de tenir en compte que alhora han de poder respectar les postres. La qüestió és que el proppassat més de novembre vaig asistir a un espectacle deplorable a la Jazz Cava de Vic: quatre homes disfressats de monjos que, amb els seus instruments electrònics (ben curiosos, això sí… gaites i arpes alèctriques, ordinadors, samplers,..), realitzaven tot de ritus estranys i clarament ultratjants pels catòlics. És necessari que cada cop que algú vol rebre atenció mediàtica recorri a la crítica o burla fácil del cristianisme? I tot això per a fer una música immenjable amb l’excusa de la il.luminació del ‘cristall cantòric’ (com varen afirmar)? Senyors d’Electrosonic Monk, deixin-s’ho estar.
Hola, t'escric per que repensis la possibilitat d'incloure de nou les crítiques de restaurants a www.webares.com
Suposo que si en 2 anys només hi ha 21 comentaris espero que no ho consideris un èxit. I segur que has rebut molts més mails demanant l'opció que no els 21 comentaris aquests (que estan molt bé).
Jo encara tinc l'esperança de que puguem comentar la nostre dins la web. Això junt amb les factures el feien imprescindible.
El que trobo malament es que vulguis que la gent col·labori amb les factures i després no els deixis opinar.
Francament es una llàstima.
quins anys aquells del Mastroqué.. la cecina, el micuit, els divertimentos japonesos, i auquell cosechero insuperable. PERO EL MILLOR eren ells, Jean el propietari, Maria la cuinera (on pares?), el meu Ilde i la meva Blanca.... és un d'aquells llocs que marquen i representen una certa època de la menva vida. Sempre estareu al meu cor...i al meu estòmag...
El 15 de Noviembre fuimos a cenar un grupo de siete amigos al restaurante BALTHAZAR. Al hacer la reserva nos habían pedido máxima puntualidad, ya que es uno de esos restaurante que funcionan con sistema de turnos. Nuestra reserva era a las nueve de la noche en zona de fumadores. A las nueve, llegamos cuatro de los siete. Nuestra sorpresa fue que la reserva que teníamos no existía, había otra a otro nombre parecido al nuestro, con el mismo número de personas pero en zona de no fumadores. Estuvimos un rato esperando a ver si podían resolver el error sin que ellos pusieran mucho de su parte. Y cuando ya, cansados de esperar preguntamos al responsable, se dirigió a nosotros con mucha falta de educación y sin ningún tipo de modales, gritándonos delante de todas las personas que estaban esperando a ser atendidas y diciéndonos que habíamos perdido la reserva porque habíamos llegado tarde.
Estamos de acuerdo en que llegamos tarde, pero no es forma de decir las cosas. Se puede decir lo mismo con educación y sin faltar el respeto a nadie. Evidentemente no nos quedamos allí a cenar y pedimos la hoja de reclamaciones. El responsable, siguiendo en su línea de despropósitos no nos la quería dar alegando que éramos nosotros los que no habíamos hecho bien las cosas y diciendo que en todo momento él había tenido un trato correcto con nosotros. Finalmente accedió a darnos la hoja de reclamaciones, eso sí, cuando se la pidieron los mossos d'esquadra, a los cuales llamamos nosotros, evidentemente.
El dia 27 d'abril vaig anar amb la meva família a dinar al Restaurant Elx del Maremagnuma per cel·lebrar l'aniversari de la nostre mare que complia 80 anys. Cal dir que varem trucar una setmana avans per reservar taula per 28 persones i per pactar el menú, i sobre tot el pastís , ja que voliem que fos una sorpresa, ens va recomanar entre d'altres el de tiramisú i a nosaltres ja ens va semblar bé..La persona que ens va atendre per telèfon va ser el Cristian (suposem que és el Metre del restaurant), i tot va ser amabilitat i no deia que no a res, fins i tot quan vam parlar del pastís li vam dir que no calia posar 80 espelmetes, que amb unes espelmes del número ja ens estava bé, i que amb el pastís hi haguès cava també.Cal dir que vam trucar 4 cops més per decidir els menús,vam triar el menu 4 que consisteix en uns entrants , un tàndem d'arrós negre amb sepia i arrós amb escamarlà,vi , aigua postres i cafè.El cava a part.
Donç bé ens van aixafar l'Aniversari,el que havia de ser una taula per 28 es va convertir en 3 taules de 10,el pica pica molt pobre,l'arròs el fan millor en un bar de menús,anaven tant ràpids que si parlaves amb el del costat i no et donaves conta ja t'havien retirat el plat. Però el mes fort va ser l'hora del pastís.No hi havia pastís!!Van començar a repartir una mena de pasta mig desfeta que se suposava que alló era el tiramisú i van passar de pressentar-li el pastís a la nostre mare. Ens vam quedar de pedra. Davant la nostre indignació i la queixa van improvitzar un pastís que no era altre cosa que aquesta mena de pasta ajuntada envoltada de nata i una mena de bengala extraña en comptes de les espelmes. I això va ser el pastís que li van pressentar a la mare. El cava va venir quan el vam demanar com uns 4 cops.Fatal. Un dels seus nets els va demanar a l'hora del cafè un "carajillo" i li van dir que no, que no entrava en el menú, es veu que aquesta gent no sap que tot el que surt del menú es compta a part!. No segueixo perque penso que amb això ja n'hi ha prou. Ens van fer quedar fatal davant els nostres familiars.Teníem altres opcions per fer la cel·lebració però el tracte per telèfon amb el Cristian en va convèncer i vam picar.
a lo de los calçots por perder un grupo no pasa nada hay mas grupos señores, un restaurante es un negocio donde queremos ganar dinero, no un asilo.
El 02/05/09 vaig anar amb la meva familia al Restaurant Cambados de Mataró. Teniam feta una reserva per les 13.30 hores, com que teniem problemes d'aparcament vaig telefonar per avisar ja que no m'agrada fer tard. Ven tenir d'anar força apartat per aparcar y amb unes persones grans no pots caminar tot lo ràpid que vols varem arrivar a les 13.50 i la nostra sospresa es que es van dir que ja no teniem taula, si voliem podriem esperar fins les 15 hores. Varem sortir sense paraules i sense dinar. Nosaltres varen trobar un altre restaurant per anar a dinar, però ells perderan mes el boca a boca d'aquest gest ....
Referent al RESTAURANT LA VELA, Av. Icària, 149 de Barcelona:
Les pizzes son molt bones i el servei correcte.
PERO... Atenció si demaneu postre! Tenen el lleig costum de "cantar-lo" sense oferir carta, i després a l'hora de pagar us foten una presa de pèl com fa anys no havia vist: per un petit tiramisú cobren el mateix que per tota una pizza (uns 9.5 euros!!!!!!)
Un atracament en tota regla! Un escàndol! Si hi aneu, demaneu carta i/o preus en tot el que demaneu!
"Al loro! Que no os embauquen!"
Publicar un comentario
<< Home