Gente en BCN: Matador "M"
Veure també: La boira del vi
Malauradament, a l'edició impresa no hi quedava més espai i han hagut de retallar-lo una miqueta. Aquí teniu la versió sencera:
Per molt radical i transgressora que es presenti, qualsevol iniciativa cultural que vulgui ser viable i sostenible necessita finançament tard o d'hora. Les normes del mercat defineixen unes línies molt clares al respecte i sabem que productes culturals com el cinema, la música, els esdeveniments esportius, l'art, la producció literària o les propostes gastronòmiques són millor negoci quant més volum de gent involucren, lo qual sovint implica evitar extrems, fer-ho fàcil e intel·ligible i, en definitiva, adaptar-ho al gust del gran públic.
Tot i així, també trobem propostes menys generalistes que, enfocant-se a un mercat més concret, aconsegueixen prou seguidors com per mantenir-se i perpetuar-se. La estètica punk, el cinema d'art i assaig, el rock català, el tir amb arc, la cuina del cargol o un gènere literari com la poesia són bons exemples de propostes més "minoritàries" que ofereixen com a tret diferencial la seva identitat, caràcter i personalitat.
El cas "Matador" il·lustra l'altre extrem. Una inusual revista que publica un sol número anual, una única i curta tirada de pocs milers d'exemplars que giren al voltant d'un tema concret. Nascuda el 1995, tancarà el seu cicle l'any 2022, quant exhaureixi totes les lletres de l'alfabet amb que denomina les seves obres.
Amb prop de 200 pàgines de gran format, fotos preciosistes i col·laboradors d'excepció, complementa la seva oferta amb una banda sonora, un quadern d'art i un vi elaborat per enòlegs de prestigi, exclusiu per a la ocasió, sense continuïtat posterior i que, com la revista, surt amb ànim trencador i excepcional, fora dels estàndards i normes habituals del mercat.
Aquest dimecres, a la seu de la revista al Poble Sec, s'ha fet la presentació del seu número d'enguany, l'anomenat Matador "M" que, segons declaracions d'en Alberto Anaut, el seu màxim responsable, dediquen per primera i última vegada a una ciutat: Barcelona. Un monogràfic amb visions tant nostres com les d'Eduardo Mendoza, Ferran Adrià o Leopoldo Pomés, entre d'altres. El quadern d'art l'ha realitzat la escultora Cristina Iglesias que aporta igualment el seu nom i imatge al vi d'aquesta edició. Un DO Toro que combina Ull de Llebre, Garnatxa i Touriga nacional, raïm d'origen portuguès que, com hem tingut ocasió de comprovar, ha maridat prou bé en aquest cupatge.
El vols en castellà?
Malauradament, a l'edició impresa no hi quedava més espai i han hagut de retallar-lo una miqueta. Aquí teniu la versió sencera:
Per molt radical i transgressora que es presenti, qualsevol iniciativa cultural que vulgui ser viable i sostenible necessita finançament tard o d'hora. Les normes del mercat defineixen unes línies molt clares al respecte i sabem que productes culturals com el cinema, la música, els esdeveniments esportius, l'art, la producció literària o les propostes gastronòmiques són millor negoci quant més volum de gent involucren, lo qual sovint implica evitar extrems, fer-ho fàcil e intel·ligible i, en definitiva, adaptar-ho al gust del gran públic.
Tot i així, també trobem propostes menys generalistes que, enfocant-se a un mercat més concret, aconsegueixen prou seguidors com per mantenir-se i perpetuar-se. La estètica punk, el cinema d'art i assaig, el rock català, el tir amb arc, la cuina del cargol o un gènere literari com la poesia són bons exemples de propostes més "minoritàries" que ofereixen com a tret diferencial la seva identitat, caràcter i personalitat.
El cas "Matador" il·lustra l'altre extrem. Una inusual revista que publica un sol número anual, una única i curta tirada de pocs milers d'exemplars que giren al voltant d'un tema concret. Nascuda el 1995, tancarà el seu cicle l'any 2022, quant exhaureixi totes les lletres de l'alfabet amb que denomina les seves obres.
Amb prop de 200 pàgines de gran format, fotos preciosistes i col·laboradors d'excepció, complementa la seva oferta amb una banda sonora, un quadern d'art i un vi elaborat per enòlegs de prestigi, exclusiu per a la ocasió, sense continuïtat posterior i que, com la revista, surt amb ànim trencador i excepcional, fora dels estàndards i normes habituals del mercat.
Aquest dimecres, a la seu de la revista al Poble Sec, s'ha fet la presentació del seu número d'enguany, l'anomenat Matador "M" que, segons declaracions d'en Alberto Anaut, el seu màxim responsable, dediquen per primera i última vegada a una ciutat: Barcelona. Un monogràfic amb visions tant nostres com les d'Eduardo Mendoza, Ferran Adrià o Leopoldo Pomés, entre d'altres. El quadern d'art l'ha realitzat la escultora Cristina Iglesias que aporta igualment el seu nom i imatge al vi d'aquesta edició. Un DO Toro que combina Ull de Llebre, Garnatxa i Touriga nacional, raïm d'origen portuguès que, com hem tingut ocasió de comprovar, ha maridat prou bé en aquest cupatge.
El vols en castellà?
Publicat per webares | 8:55 p. m.
0 Comments:
Publicar un comentario
<< Home