Propietat intel•lectual.

"Jornada de Creativitat i Remuneració. La Propietat Intel·lectual a Debat". 20 de Junio, Palau Robert (Pg. de Gràcia 107, Barcelona)

Per raons òbvies (administro un web i un weblog) el tema de la Propietat Intel•lectual (en endavant PI) em resulta interessant, si a més el combinem amb la paraula Remuneració i afegim un ponent que es presenta com "especialista en temes relacionats amb la propietat intel•lectual a internet", entendreu que l'esdeveniment se'm faci irresistible. Cal, però, aclarir bé el significat del terme, ja que la seva interpretació varia molt en funció de qui la fa. Un informàtic, per exemple, assimilarà la PI a una obra no necessàriament remunerada (hi ha molts webs personals, el fenomen blog ens ha omplert de continguts gratuïts), possiblement publicada a l'internet i de format lliure. En un context com aquest, en canvi (un esdeveniment organitzat pel Gremi de Publicistes) la PI constitueix la unitat de treball, allò amb el que es guanyen la vida: obres molt concretes (anuncis en premsa i radio, spots televisius) generades a mida sota comanda d'un anunciant (de missatge parcial, per tant), orientades als grans mitjans de comunicació i, normalment, de vida curta (la de la campanya), sense evolució.

La audiència de l'acte ha estat majoritàriament constituïda per agències publicitàries (els agremiats), amb nombrosa representació d'advocats. Els ponents han assumit les necessitats de protecció de la PI derivades tant de la seva pròpia naturalesa (bé immaterial, sovint generat de manera col•lectiva per diferents creatius) com del seu us publicitari per, des d'aquesta premissa, analitzar l'aplicació del marc legal vigent sobre el negoci, ja sigui comparant les legislacions dels països de la UE en aquesta matèria (Jacques Bille); el tractament dels drets d'explotació de la obra i les seves condicions de cessió (Lema Devesa) o les lleis aplicables i el nivell de protecció que d'elles se'n deriva (Francesc Xavier Ribas).


La realitat actual del mercat (amb més oferta que demanda) condiciona en gran mesura l'acció de les agències i afavoreix situacions de pràctica gairebé abusiva per part dels clients: contractes no acotats en l'espai/temps (o directament no n'hi ha), els cada cop més habituals de concursos d'idees (que sovint impliquen feina gratis), una remuneració poc incentivadora (sense vinculació als resultats) i una legislació que sol concedir els drets d'explotació i de cessió de la PI a l'anunciant.
En aquest context, en Josep Guerrero (President del Gremi i moderador de l'acte) resumeix les aportacions dels ponents, concretant-les en propostes com ara: a) l'utilització d'eines de seguiment de la obra realitzada ("marques d'aigua" en imatges o recursos gràfics, registres "trampa" a les bases de dades per saber qui i quan les utilitza), b) impulsar la introducció gradual de contractes on es pactin les condicions de cessió de la PI (proposta avalada pels bons resultats del precedent francès) o c) desglossar els conceptes de remuneració en, per exemple, fix ("baixada de bandera", despeses mínimes d'infrastructura entre dues empreses que acorden treballar juntes) + variable (cost dels mitjans on es publicita) + incentius sobre els resultats (preferiblement auditats per un tercer).

Pels que no som ni publicistes ni anunciants ens pot semblar una "guerra" llunyana, però com autors (webmestres, blocaires) generem PI contínuament ... i les regles que se li apliquen s'estan decidint ara mateix en aquest terreny.