Repte I: Vins Francesos.
Normalment aprofito els grans esdeveniments públics (fires, congressos) o les noticies que van apareixent sobre turisme i restauració per expressar la meva opinió, sempre en clau gastronòmica (l'objecte d'aquest weblog) i sempre des d'el punt de vista d'usuari final, com a consumidor (i no productor) que sóc.
Aquest, en canvi, és un article més personal (el primer d'aquest estil), on vull parlar-vos dels meus "reptes", terme amb el que anomeno les trobades gastronòmiques que muntem de tant en tant. Res d'estrany, en principi (un grup d'amics que s'apleguen per sopar) però amb un "fet diferencial" que li aporta interès i valor afegit al "sarau": pactem una condició respecte als vins que beurem i cada participant aporta un maridatge diferent (una ampolla amb un plat que consideri escaient). No ens enganyem, sovint acabem picant foie, pernil i formatge ... però també ens hem treballat fideuàs, salmorejo, confit d'ànec, tiramisú, etc. Com exemple, alguns "reptes" muntats fins al moment han estat: vins de DOs menys conegudes (excloent explícitament Rioja i Ribera del Duero); quin pot ser l'ordre ideal de degustació en una cata (de més jove a més vell o a l'inrevés) o vins del 1994 únicament (collita considerada com a "Excel·lent" a les grans DO's).
El darrer repte celebrat anava amb el menjar prèviament adjudicat (barbacoa de carn), caient la part més difícil en la selecció d'ampolles: exclusivament de vins francesos i a ser possible, de diferents "Apellation Controlée" (l'equivalent a les DOs). Malauradament, quant més "exòtic" és el repte menys possibilitats ofereix el mercat i, malgrat anar a llocs especialitzats, cal conformar-se amb el que hi ha (que potser no quadra del tot amb el que volem). Així s'explica que finalment repetíssim en tres ampolles de la Roina (dues d'elles de la mateixa bodega, encara que de diferent anyada) i només un Burdeus, descartant un prometedor Chablis en el darrer moment per que no vàrem gosar amb un blanc per una barbacoa.
Tot i que estrictament parlant no podem anomenar-la cata (combinem el vi amb menjar), formalment s'hi acostava bastant: es va fer una degustació inicial de tots els vins a estómac buit (en ordre descendent d'anyada) i es van etiquetar copes i ampolles amb gomets de colors, per tal d'evitar confusions. La potència del menjar actuava en dues vessants: d'una banda matisava la nostra percepció respecte la que hauríem tingut en dejú, però també ens assegurava protecció davant l'alcohol (no per conduir, és clar, però si per romandre amb els sentits desperts i el paladar receptiu).
La idea ens rondava de fa temps; volíem comparar de primera mà la enologia francesa amb la oferta nacional, veure si el qualificatiu de mític que tantes vegades hem sentit aplicat aquests vins és de justícia o, simplement, el seu marketing és millor que el nostre ... que, probablement, ens sembla que aquest és el cas. Descartant el Roina del 1988 (que si aconseguiu trobar-lo al mercat serà per una quantitat desorbitada) la resta de vins estan al voltant dels 20€, amb una relació qualitat-preu similar a la que podem trobar a les DOs nacionals. D'entre els tres vins que romanen en "concurs" (els que podem trobar amb relativa facilitat al mercat) destaquem el Burdeus (La mauriane 2000), per l'equilibri, suavitat i persistència del seu glop.
Per acabar, deixeu-me dir-vos que les conclusions, tot i que són prou interessants, no les considerem tant atractives com el repte en si mateix. La feina de pensar i negociar el proper repte, fer la recerca de l'ampolla en qüestió i del seu plat pel maridatge, trobar lloc per muntar el "sarau" (que et deixin portar el vi de casa és l'assignatura pendent de molts dels nostres restaurants) i comprobar finalment el seu resultat a taula és, a més de divertit, tremendament addictiu (no us podreu queixar que no hem avisat) i una manera molt directa de fer gastronomia.
Web profit
Referències (vins participants en la cata).
Aquest, en canvi, és un article més personal (el primer d'aquest estil), on vull parlar-vos dels meus "reptes", terme amb el que anomeno les trobades gastronòmiques que muntem de tant en tant. Res d'estrany, en principi (un grup d'amics que s'apleguen per sopar) però amb un "fet diferencial" que li aporta interès i valor afegit al "sarau": pactem una condició respecte als vins que beurem i cada participant aporta un maridatge diferent (una ampolla amb un plat que consideri escaient). No ens enganyem, sovint acabem picant foie, pernil i formatge ... però també ens hem treballat fideuàs, salmorejo, confit d'ànec, tiramisú, etc. Com exemple, alguns "reptes" muntats fins al moment han estat: vins de DOs menys conegudes (excloent explícitament Rioja i Ribera del Duero); quin pot ser l'ordre ideal de degustació en una cata (de més jove a més vell o a l'inrevés) o vins del 1994 únicament (collita considerada com a "Excel·lent" a les grans DO's).
El darrer repte celebrat anava amb el menjar prèviament adjudicat (barbacoa de carn), caient la part més difícil en la selecció d'ampolles: exclusivament de vins francesos i a ser possible, de diferents "Apellation Controlée" (l'equivalent a les DOs). Malauradament, quant més "exòtic" és el repte menys possibilitats ofereix el mercat i, malgrat anar a llocs especialitzats, cal conformar-se amb el que hi ha (que potser no quadra del tot amb el que volem). Així s'explica que finalment repetíssim en tres ampolles de la Roina (dues d'elles de la mateixa bodega, encara que de diferent anyada) i només un Burdeus, descartant un prometedor Chablis en el darrer moment per que no vàrem gosar amb un blanc per una barbacoa.
Tot i que estrictament parlant no podem anomenar-la cata (combinem el vi amb menjar), formalment s'hi acostava bastant: es va fer una degustació inicial de tots els vins a estómac buit (en ordre descendent d'anyada) i es van etiquetar copes i ampolles amb gomets de colors, per tal d'evitar confusions. La potència del menjar actuava en dues vessants: d'una banda matisava la nostra percepció respecte la que hauríem tingut en dejú, però també ens assegurava protecció davant l'alcohol (no per conduir, és clar, però si per romandre amb els sentits desperts i el paladar receptiu).
La idea ens rondava de fa temps; volíem comparar de primera mà la enologia francesa amb la oferta nacional, veure si el qualificatiu de mític que tantes vegades hem sentit aplicat aquests vins és de justícia o, simplement, el seu marketing és millor que el nostre ... que, probablement, ens sembla que aquest és el cas. Descartant el Roina del 1988 (que si aconseguiu trobar-lo al mercat serà per una quantitat desorbitada) la resta de vins estan al voltant dels 20€, amb una relació qualitat-preu similar a la que podem trobar a les DOs nacionals. D'entre els tres vins que romanen en "concurs" (els que podem trobar amb relativa facilitat al mercat) destaquem el Burdeus (La mauriane 2000), per l'equilibri, suavitat i persistència del seu glop.
Per acabar, deixeu-me dir-vos que les conclusions, tot i que són prou interessants, no les considerem tant atractives com el repte en si mateix. La feina de pensar i negociar el proper repte, fer la recerca de l'ampolla en qüestió i del seu plat pel maridatge, trobar lloc per muntar el "sarau" (que et deixin portar el vi de casa és l'assignatura pendent de molts dels nostres restaurants) i comprobar finalment el seu resultat a taula és, a més de divertit, tremendament addictiu (no us podreu queixar que no hem avisat) i una manera molt directa de fer gastronomia.
Web profit
Referències (vins participants en la cata).
- Chateau Mont-Redon 1988.
Chateauneuf-du-pape
Apellation Chateauneuf-du-pape controlée
Chateau Mont-Redon. 13,5
Aportació del "celler" personal d'un dels participants del repte - La mauriane 2000
Puisseguin Saint-Émilion
Apellation Puisseguin Saint-Émilion controlée
J. Taïx. Propietaire. 13,5 - .E. Guigal 2000 / 2001 (2 ampolles)
Crozes-Hermitage
Apellation Crozes-Hermitage controlée
Chateau d'Ampuis. Rhone. 12,5
Publicat per webares | 6:32 a. m.
0 Comments:
Publicar un comentario
<< Home