Col·laboració I: La Boira del Vi.

Des d'un principi (tant a webares com al weblog) vaig demanar-vos participació; volia les vostres impressions respecte als restaurants de catalunya, generar debat sobre la nostra gastronomia, etc. Com a magnífica resposta, "La Boira del Vi" (signat per un dels nostres col·laboradors) ens permet encetar avui aquesta nova línia d'articles, on no us limiteu simplement a contestar als articles publicats sinó que assumiu també el paper d'editor:


És un dia fred, humit i fosc, d'aquells que no conviden a sortir però a mi, de tant en tant em ve de gust perdre'm pels carrers una mica apartats i sentir quin gust tenen. Mentre camino, sento olors que em pugen cap els ulls, que em desentelen la memòria, m'obren la gana i em fan pensar en que hi haurà avui per dinar i, especialment, en quin vi beuré. Segurament, avui no trobarem aquest preuat aliment a taula en moltes cases, malgrat no fa tants anys corria per tot arreu donant vida a molts paladars no massa exigents, reconfortant el cos i sovint la ment. Ara, una cortina de productes de laboratori amb disfresses de pel·lícula ens amaga un dels productes mil·lenaris mes singulars de la famosa dieta mediterrània, deixant-l'ho gairebé a la rebotiga.

Segueixo caminant sobre el terra plorós quan de sobte, a l'altra banda del carrer, sento una música que s'escapa per la porta entreoberta d'un bar, convidant-me a entrar i demanar alguna cosa que em retorni. Amb tota la intenció, veient que entre la jove clientela ningú en pren, demano una copa de vi i, per la meva sorpresa, em serveixen un Rioja que no està gens malament, a una temperatura mes que acceptable. Torno a mirar els qui m'envolten i m'acabo de convèncer; per ells el vi és al fons del armari i només se'n recorden quan celebren alguna cosa. M'agradaria motivar-los, desperta'ls hi l'interès, els diria que no es privin d'aquest plaer, que paga la pena buscar-lo, descobrir-lo i gaudir-lo. Se m'acut que, possiblement, una selecció de vins de qualitat acceptable darrera la barra, al costat dels habituals destil·lats, aromàtics i altres ampolles gens menyspreables seria un bon ajut.

Amb la llengua encara enganxada al paladar torno a rondar pel carrer que ara fa baixada; tinc la pell de gallina del fred que fa i els ulls em brillen de satisfacció. Sense adonar-me, em trobo davant una botiga especialitzada en vins i m'hi fico a buscar una ampolla pel dinar. Només entrar, amb la porta encara oberta, me'n adono que ara han canviat les tornes i aquí l'escenari es a favor del vi: una bona presentació, una varietat de productes molt atractiva, (encara que sovint alguns preus l'hi treuen encant al decorat), nous maridatges i propostes que em diuen que avui el vi te molt bona salut ... excepte per un detall: no hi ha gent. Pel que em diu l'amo de la botiga, sembla que costa despertar l'interès del públic, fins hi tot amb l'espectacle que tenim al davant.

Un cop a casa i abans de parar taula, obro l'ampolla i la deixo que vagi fent.
S'està bé; la temperatura ambient, la copa plena i el dinar a taula fan un entorn confortable i la meva pell ho agraeix relaxant-se. A les postres, amb l'ampolla mes buida que plena, tinc un pensament agraït cap als qui fan el bon vi; crec que es una feina que cal valorar, reconèixer i esperar que continuï. A mi m'agradaria que l'expliquessin més a tothom, que no es tanquessin massa en els seus cellers i que, ben al contrari, surtin amb les ampolles a les butxaques i les ensenyin a la gent del carrer, les expliquin i ens il·lusionin amb els seus vins ... vins que en el fons son de tots, tal com els Deus ens van ensenyar ja fa molts anys.

Ara em giro cap a la finestra i gairebé no veig l'altra banda del carrer, hi ha molta boira. El meu cap està molt a gust i davant d'aquest paisatge em demano de nou: de debò sabem el que tenim?. De totes formes no em feu massa cas, segurament és la boira del vi, que tant ens pot ennuvolar la vista com ompli'ns de plaer.

M.R.