World Congress on Public Health Nutrition

1rst World Congress on Public Health Nutrition, Centre de Convencions Internacional (recinte Fòrum) del 28 al 30 de Setembre, Barcelona.

L'extensa cobertura mediàtica de que ha gaudit aquesta iniciativa (1a a nivell mundial) ve justificada per varis factors: el recolzament institucional explícit i decidit (amb un llarg llistat de padrins que arriba fins la Corona); l'interès que sempre desperten aquests temes entre el públic en general (sobrepes, obesitat infantil, transtorns alimentaris, ...) o la petició que, en el marc d'aquest mateix congrés, ha formalitzat la Generalitat de Catalunya a la UNESCO, demanant-li la inclusió de la Dieta Mediterrània com a bé protegit. Aquesta presència als medis contrasta, però, amb els continguts ofertats (eminentment tècnics) i les activitats desenvolupades ja que, a diferència d'altres esdeveniments amb més pes comercial, aquest no és tant "firal", tant de stands oberts al públic i presència de marques i companyies, sinó que está més orientat a seminaris o sessions magistrals pels congressistes (1500 entre metges i nutricionistes). Tot i així, la reduïda zona firal inclou iniciatives interessants, com ara la SENC (Societat Espanyola de Nutrició Comunitària) co-organitzadora del congrés, el CICS (Centro Información Cerveza y Salud) o la Fundació Dieta Mediterrània, una entitat local (amb seu a Barcelona) però d'esperit transfronterer. Mirem-nos-les amb una mica més de detall, doncs.



La SENC és la principal impulsora d'aquest 1er congrés (de fet per a ells ja és la setena edició). Té com a objectius la difussió i promoció (fins i tot a nivell institucional) d'hàbits alimentaris saludables i equilibrats, així com la organització d'esdeveniments d'aquest tipus, fomentant l'intercanvi de coneixements nutricionals a nivell global. En aquesta mateixa línia, la Fundació Dieta Mediterrània (entitat sense ànim de lucre, mig institucional, mig privada) recolza l'estudi e investigació del seu "producte" i busca impulsar el seu coneixement i adopció per part del públic en general.
En altre terreny, tant el CICS (Centro Información Cerveza y Salud) com la Fivin (d'activitat similar, tal com ja us en vaig parlar en aquest article anterior) promouen el consum responsable de la cervesa (o del vi) des d'arguments de salut, afavorint (o directament esponsoritzant) la publicació d'estudis mèdics que demostrin els beneficis que ens aporta el producte. Són entitats molt vinculades als fabricants (de cervesa o dels bodeguers) que, com a consequència de les seves actuacions també busquen el possible augment en el seu consum.


Totes elles, en definitiva, utilitzen un enfoc científic i de salut i fan la imprescindible tasca educativa de raonar-nos el per què hem de renunciar a la comoditat d'obrir un envàs o d'escalfar un plat preparat enlloc d'embrutar-nos les mans pelant una fruita o per què cal dedicar una estona del nostre escàs temps lliure a cuinar ... malauradament, amb això no n'hi ha prou. La realitat és molt difícil pels qui volem gaudir d'una bona nutrició: la desitjada (i encara llunyana) conciliació entre vida professional i familiar retalla el temps necessari per cuinar; els punts de venda (sovint grans superfícies comercials enlloc de Mercats de Barri) afavoreixen més al producte preparat que no al fresc i les agressives i continuades campanyes de marketing confonen intencionadament a l'usuari: el producte perd importància com a aliment i queda supeditat al regal que l'acompanya, l'embolcall amb que es presenta o l'anunci de TV (que, dit sigui de passada, demostren especial preferència per l'horari infantil) que el promociona.

Tant el sentit comú com la nostra herència cultural valoren de fa temps la dieta equilibrada (en contraposició al fast food), la cuina tradicional (davant el menjar preparat) o els productes frescs (millor que els envasats). Cal una implicació institucional molt més decidida en la defensa d'aquests bens intangibles i dels consumidors, molt especialment dels més petits.