Per què tenim tants restaurants?
Crec que el "fet gastronòmic" és una expressió més de la Cultura Catalana i reflecteix la nostra manera de ser. De sempre, les trobades amb amics o família han estat associades a la bona taula; les múltiples cites gastronòmiques del calendari anual (calçotades, boletades, garoinades, cargolades, xatonades) han justificat tota mena d'actes socials i fins i tot les tradicionals festivitats de Nadal es converteixen en les celebracions culinàries per excel·lència, tant a l'entorn familiar (Nadal, Cap d'Any) com en d'altres modalitats més modernes (els sopars d'empresa, posem per cas) un fenomen de popularitat creixent any rere any.
Aquesta apreciació cultural es veu recolzada per la realitat que ens envolta: el mar, la bona climatologia i la varietat de productes que d'ells se'n deriven, conformen una oferta molt diversa i variada, deixant la porta oberta, així mateix, a la importació e integració d'altres gastronomies del nostre voltant (francesa, italiana, àrab, grega, etc) que són ben acollides per un públic receptiu, encara arrelat en la "dieta Mediterrània".
Finalment, la llarga tradició turística del Principat i l'interessant mercat que aporta, de volum considerable i estacionalment desconcentrat (ja que el turisme de "sol i platja" es complementa amb el de "fires i negocis") ha estat de sempre un ajut i reforç per aquesta xarxa restauradora, tant en quantitat com, molt especialment, en qualitat.
Com veiem, no es tracta d'un fenomen nou, una estratègia publicitària o una moda passatgera. Hi ha un mercat potent (tant local com forani) consumidor actiu de gastronomia. L'exèrcit d'establiments que hi ha a la nostra disposició està, doncs, socialment recolzat (les professions vinculades amb la restauració gaudeixen de prestigi, hi ha una important xarxa de formació hostalera) i respon tant a una demanda forta i continuada de serveis de restauració com a la evolució cultural que tendeix cada cop més a resoldre-l´s fora de casa.
Aquesta apreciació cultural es veu recolzada per la realitat que ens envolta: el mar, la bona climatologia i la varietat de productes que d'ells se'n deriven, conformen una oferta molt diversa i variada, deixant la porta oberta, així mateix, a la importació e integració d'altres gastronomies del nostre voltant (francesa, italiana, àrab, grega, etc) que són ben acollides per un públic receptiu, encara arrelat en la "dieta Mediterrània".
Finalment, la llarga tradició turística del Principat i l'interessant mercat que aporta, de volum considerable i estacionalment desconcentrat (ja que el turisme de "sol i platja" es complementa amb el de "fires i negocis") ha estat de sempre un ajut i reforç per aquesta xarxa restauradora, tant en quantitat com, molt especialment, en qualitat.
Com veiem, no es tracta d'un fenomen nou, una estratègia publicitària o una moda passatgera. Hi ha un mercat potent (tant local com forani) consumidor actiu de gastronomia. L'exèrcit d'establiments que hi ha a la nostra disposició està, doncs, socialment recolzat (les professions vinculades amb la restauració gaudeixen de prestigi, hi ha una important xarxa de formació hostalera) i respon tant a una demanda forta i continuada de serveis de restauració com a la evolució cultural que tendeix cada cop més a resoldre-l´s fora de casa.
Publicat per webares | 7:16 a. m.
3 Comments:
I hi ha un fet decisiu: la gent ja no cuina a casa, i se n'hi afegeix un altre d'igualment important, i és que cada dia som més els qui mengem fora de casa.
L'arribada en massa de cultures estrangeres i la curiositat general ho acaben d'arrodonir. Em sembla.
Totalment d'acord amb les vostres opinions...tot i que trobo que el fet que els joves ho tinguem complicat per marxar de casa tambè ajuda al negoci de l'hosteleria.
Per reunir-te amb el amics, la parella, etc...has de fer-ho fora de casa doncs no tens un pis on convidar-los, o el teu pis és molt petit, comparteixes amb altres companys, etc. El restaurant és alhora l'entorn de reunió per fer petar la xerrada i el laboratori on experimentar amb el menjar exòtic.
Augmenta, dia a dia, la quantitat. Però penso que minva la qualitat. Molts restaurants, molts de nous, però tallats tots pel mateix patró (grans cadenes i multinacionals)Desapareix, per contra, el restaurant familiar. Moltes braseries, pizzeries, molts exòtics...Però la cuina tradicional, ben feta, ben elaborada, penso que s'està perdent. Potser perquè també es perd una certa clase de client: l'entès, l'exigent, el "conesseur". És la masificació, el "pan para todos". No es un fet dolent en si. Però penso que des del punt de vista gastronòmic hi estem perdent. Han augmentat molt els restaurants, com deia, però han passat avall quasi tots el clàssics: El Reno (malviu en mans d'una gran cadena), El Glacier, L'Orotava, La Punyalada, El Finisterre...i tants i tants.
Però només és una modesta opinió.
Publicar un comentario
<< Home